Torn de terrissaire

Un torn de terrissaire és una màquina molt simple utilitzada per donar forma arrodonida a la terrissa i ceràmica. El seu principi de funcionament es basa en un volant d'inèrcia.

Cap a finals del neolític el torn estava estès per tot el Vell Món però a l'Amèrica precolombina era desconegut i allí tota la terrissa i ceràmica es feia completament a mà.

El torn també es fa servir durant el procés de treure la rebava de les peces assecades i per aplicar decoració incisa o anells de color.

El torn consta d'una superfície rodona i plana unida a un eix que es fa girar a una velocitat regulable entre 30 i 120 revolucions per minut aproximademant. Sobre la superfície el terrissaire torneja l'argila o pasta ceràmica amb les mans molles amb una pasta de barbotina (barreja d'argila amb aigua en què l'aigua ocupa una tercera part).

Antigament el torn era mogut pels peus del terrissaire, que actuava sobre una roda de fusta pesant, d'uns dos metres de diàmetre i deu centímetres de gruix, amb el que comptava amb prou inèrcia per a girar de manera constant malgrat la pressió i el fre que exercia el terrissaire sobre la peça de fang.

Actualment també es fan servir torns accionats per electricitat amb un dispositiu que permet ajustar la velocitat de gir.